Poema surrealista

Vaig a comprar.

On vas? A comprar!

Comencen les rebaixes i corrent vaig.

......  Corro, corro, però no arribo mai

M’he perdut pels carrers d’aquesta gran ciutat.

.......  Ploro, ploro... On són les sabates?

Oh, és un ànec!                       Blauuuuuuuuuuuuuu!!!!!!

Lleig

Lleig

Lleig

No, no, no!

No és un ànec, és un cigne!

Bonic

Bonic

Bonic

 M’he comprat unes sabates d’ànec blau.