Quin encanteri m’has enviat?
Quina màgia bondadosa m’has regalat?
Dona de la veu dolça,
Vaig pensar que no existies
Només ets la protagonista
Principal, dels meus somnis
Les teves paraules em captiven
En cada moment, no deixo de
Sentir en la meva sang
Aquest torrent d’alegria
Que enfonsa tot el meu cel
Mil vegades t’he buscat.
En llocs equivocats, vaig caminar
Quilòmetres darrere les petjades del teu cor.
Oh, princesa meva! A la fi té trobat
Darrere del vel de lo desconegut
Allibera la meva ànima esclava,
treu-me quest dolor inaguantable,
dóna’m
un petó ple de passió
i deixem mantindrem al teu costat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada