Miro al meu
voltant, no hi falta bellesa
tot el que veig
no és com era, és diferent
ha pujat la
intensitat de la paleta
el vermell, el
blau, fins el verd és més verd.
El sol, ara molt
més lent es passeja
fent que tots els
verbs només tinguin el present
miro a la torre,
on és la seva ombra
i observo com
varia molt lentament.
Aquest núvols que
en el cel es veu tant blanc
així com ell, jo
vaig flotant sobtadament
que no és pas el
meu propi cos que camina
és que en l’aire
jo sento que se suspèn.
Arribo al riu, i
veig la seva aigua
aigua que sempre
està molt clara i transparent
puc veure
reflexada la seva cara
que no deixa de
somriure alegrement.
Quina sensació
més meravellosa
quina quantitat
que tinc de nous sentiments
felicitat,
alegria, goig, tendresa,
això té el viure
enamoradament.
Judit.gb
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada