i de sobte em cobreix un arbreGEGANT.
Tot és fosc, però no es de nit,
no és un eclipsi, s'escolta un crit.
Miro al cel tot embogit,
i un CACAHUET em deixa estabornit.
I allí em trobo tot estirar,
sense SENY, ni CONSCIÈNCIA ni VERITAT.
SOMIO i SOMIO sense parar
amb cocodrils prenent un te a la vora de la mar.
Per què són tant plans no em deixo de preguntar,
fins que la resposta allí mateix es va presentar.
Elefant amb paracaigudes sobrevolant la mar
el sol torna a brillar, no era de NIT,
i aquell CRIT... es tractava d'un COCODRIL
recentment reduït.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada