Poema a una dona
Jo sóc com la fulla de
l’olivera
Persisteixo aquí, pensant
en tú
Sóc simple com la rama
Però també anusat i
retorçat
Tú ets la meva flor, que
floreix
Dins meu, d’un color
blanc verdós
Que ilumina d’alegria
tots els cors
Perque sense tú la meva
fulla cau
Si tú t’envàs, jo
desfloreixo aquí,
No torno a donar més una
flor
Fins que no et torni a
recuperar
Tú i nomès tú ets la mes
simple
Que busco, entre totes
les altres
Per tu moro i per tu
visc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada