VEIG LA TEVA LLUM
Estirat com una branca seca,
avorritde la mateixa fauna
sonen les flautes en el mateix tó,
esperant les trompetes celestials.
Oint del voltant la xerrameca,
arribant al final de la pauta
ara noto eixa nostra cançó,
ja estic preparat, ja tot més igual.
Imagino que camino pel prat,
comença la bona època freda
la meva ànima ja s'en vol anar,
l'aroma és com l'incens de casa.
No cal buscar-li cinc potes al gat,
se molt bé que és el que aquí s'em queda
ja no hi és el sol, comença a glaçar,
només em queda l'esma escasa.
Sé perfectament quin és el meu rumb,
cascada blava i trencadissa
arribo al mar com una pedra llisa,
oh déu meu ja veig la teva llum.
David Girol 1r Bat A
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada