Amor a la primavera
Quan ell em mira, sento que el cor em palpita,
el pols se'm dispara com un cavall desbocat,
Somio tocar els teus cabells curts, suaus com la seda.
Lluito contra l'adveritat de la teva ignorància vers la meva persona.
Passo pel teu costat i la teva olor m'omple de desig,
els meus ulls busquen els teus,
però tu mai te n'adones
i jo me'n vaig lluny del teu costat.
Tú brilles en la foscor com la lluna plena,
que es reflexa en el mar i posa llum a la meva soledat
Quan penso en tú sento pau eterna
Quan no et veig et trobo a faltar
Ets com el cant de l'ocell que ve cada matí
i em desperta amb el seu dolç piular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada