L’Ocell
enamorat.
Així com l’aire rossa finestres
el teu suau alè em rossa el cor
Aquell ocell que et mira ple d’amor
esperant entendre les tempestes.
Quan a l’hivern fred es pon el sol
el meu afecte per a tu s’adorm
Si dels sentiments n’entengues quelcom
podria pensar que ja en se molt.
molt romàntic senyor Solé!
ResponEliminaQuè bonic!! Mai no haguès pensat que tinguessis tant de talent en poemes amorosos! Enorabona!
ResponElimina