poema surrealista

POEMA SURREALISTA

Prenc les botes d’aigua per volar mentre
Explico les compres del tiquet del supermercat,
 però un raig de llum em crida per que pugi a volar
 i quan definitivament em decideixo a sortir  una gaviota em para perquè me passat un semàfor en color rosat

Canto un poema sense rima al Cosmo
que provoca el canvi d’arbres  antics
mentre que els arbres nous no es canvien perquè son tan nous que ni han nascut el meu gos en veure el canvi s’espanta perquè mentre ell observa el canvi una formiga se li emporta el seu os.

                           Ja no mengen gelat els coloms amb    ratapinyades,
                     ja no prenen sol les formigues
ja no recordo el cel verd
ja no temo a les cartolines devoradores.

En un carrer desert del meu vinyer
Les sabates d’ós es diverteixen
mentre s’escolten plors i riures de I’ ocell mes pioner Mentre la maneta del cotxe esta trencada

Em vaig en la catifa
Em quedo en la tassa
M'acomiado del ordinador
Buidat d’imatges de motor.

Tiro un reble blau cap al mar abraçat a la terra
Remo un sol minut sense pensar en res extra
Temo un temporal veloç que m'ennuvoli la idea certa
Trepitjo una ximple mosca que vola en el sòl,
Igual a ella.