historia inventada

En un poblet molt petit anomenat Voralaigua situat dins d’un gran bosc d’avets, hi havia un nen que es deia Deagol, aquest nen tenia un apreci ta gran per aquest poble que cap dels habitants el superava, estava enamorat dels seus paisatges, rierols, animals, etc. En definitiva estava enamorat de tot en conjunt. Aquest poble era molt peculiar, ja que no coneixen res mes de fora, l’habitant que havia anat mes lluny va ser alvoltant de 20 kilòmetres mes enllà del poble i per aquest motiu era un poble molt familiar, i mai no havien vist cap estranger de fora.

Un dia com qualsevol altre en Deagol estava passejant per el bosc però molt a prop del poble, cada dia passejava i gaudia de les coses que li podien aportar la naturalesa, però de cop i volta es va creua amb unes estranyes persones que mai havia vist en la vida i probablement ningú del poble, eren unes persones molt blanques, roses i tenien les orelles en forma de punxa.

En Deagol al veure aquestes persones es va espantar tan, que va comença a córrer cap al poble.

En Deagol només en arribar al poble, va explicar als habitants el que havia vist. La reacció que van tenir els habitants va ser una mica estranya, alguns van dir que tenien que fer-los fora i d’altres que volien anar a veure’ls ja que no havien vist mai a gent de estrangera. En Deagol en mig d’aquesta discussió va fer un silenci, i va dir que a ell també li agradaria tornar-los a veure però i havia un problema, era que no sabien si podrien portar algun perill per el seu poble o no. Finalment van decidir anar tots al lloc on els havia trobat per comprovar-ho i intentar parlar amb ells per saber que feien per els voltants del seu poble.

  En Deagol va dirigir a la gent del poble al lloc on s’havia creuat aquestes estranyes persones, però no van trobar a ningú. Van començar a donar toms i toms fins que finalment van veure a un que anava caminat sol. El van seguir fins que el van fer aturar, li van preguntar que feia per aquestes terres, però aquesta persona parlava en una estranya llengua que no havien sentit parlar mai. Van començar a comunicar-se amb gestos i finalment van arribar a entendres una mica. L’estranya persona els va demanar que els acompanyessin a veure al seu líder ja que sabia moltes llengües i podien arribar a entendre’s millor.

La persona estranya els va fer caminar per uns camins que s’endinsaven en les profunditats del bosc. Els habitants del poble estaven una mica desorientats i tenien un sentiment de tenebror, ja que no deixava de ser una persona desconeguda i a demes no havien estat mai per aquelles parts dels bosc. Finalment van arribar a una mena de campament on van trobar a moltísimes persones molt semblants a el que feia de guia. Tot el campament els observava ja que no sabien que feien allí.

Finalment van arribar a la cambra del vell rei, o almenys ho aparentava. El rei els va saludar, amb això significava que sabia parlar la seva llengua. Els habitants el van preguntar que feien allí i el rei els respongué que son una espècie de humans anomenats elfs, i la seva missió es voltar per tots els boscos del món per establir la pau i que no hi hagi ningú que el fagi malbé o el pugi fer mal. Amb aquestes paraules els habitants es van quedar molt més tranquils sabent que havia gent que s’encarregava de protegir les seves terres. Finalment els habitants van tornar a Voralaigua amb l’ajut d’un dels elfs, ja que no sabien tornar.