Poema estil Màrius Torres

RECORDS

O... flor pansida sense color guarnida,
el meu cor petit, està pansit i
desflorit. Des de que te’n vas anar
al mes enllà, el meu cor és com un pou sec

L’aire que respiro és enterbolit,
em porta els teus records d’un dia feliç
en que el teu cor bategava al meu costat
passant el temps com el vent bora mar

No vull passejar per ciutats fosques
Si no és al teu costat, perquè la llum
que tu dones il·lumina les ciutats,
i al meu cor apagat li torna la vida

En el silenci de la nit on la olor dels
carrers s’ha esvaït, una flor surt de la fi
i els teus records floreixen en mi, dient-me
que sempre estaràs allí fins a la fi

Tot record és passat, present i futur
I només vull pensar amb tu, recordar
la teva pell de roses i els teus ulls blaus
com la mar i els teus cabells onejant al vent.