Jo vull tindre moltes llaminadures, de tots el
sabors, amb sucre, molt de sucre, vull llaminadures de sucre, tantes com
estrelles hi ha al cel.
Llaminadures que em creïn una sensació
especial, molt especial, tant especial que es com si estigués nedant, nedant en
aquella piscina amb una aigua transparent, reflectint el blau de les seves rajoles,
tant blaves com el cel.
Però… si les llaminadures son dolentes! Tant dolentes com
la contaminació, per això hem d’anar amb compte, perquè es molt fàcil passar del bo al dolent, tant fàcil com creuar d’un costat a un altre d'una línia recta.Judit.gb
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada