El taronger
El petit taronger que creix poc a poc
em porta a un futur llunyà
on les taronges que donarà
probablement m’agradaran
Ara mateix estic davant
I m’entren ganes de menjar
Però hauré d’esperar
A aquell futur llunyà
Després de molt pensar
Miro les branques perennes
Que em porten a un somni dolç
I amarg. Oh, taronger!
Algun dia em portaràs
A un matí d’estiu estrany
On la boira escamparà
I la llum tornarà a brillar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada