Oh! Àngels del cel
Grans àngels, blancs com la neu, cauen del cel
I de veritat que estan congelats del fred
I jo els agafo en les mans, els miro
Semblen ser flocs de neu, més que això,
No sé si pot ser, sembla ser irreal
No existeixen, serà perquè jo me'ls imagino
Em sembla estrany, per destruir el que és natural
Per destruir l'espirit del cel, el cor terranal.
La meva ànima, l'esperit d'ells.
Tanta ll'astima per no fer-los mal
Una por impressionat per no perdre'ls
Això no és normal, per què tinc por ?
Espera pot ser que singuin reals
Llavors si ho són els podria fer mal
Assenyala'm, si us plau, els meus millors camins
-Els podrias deixar volar sense fer-los mal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada