Aquest és el meu conte el qui vaig poder penjar al bloc. Agraeixo l'ajuda de Carme Marchena per fer-ho possible. Espero que us agradi. Adéu.
http://storybird.com/books/un-a-la-selva-es-confon-ni-que-ho-diguis/
divendres, 15 de juny del 2012
dijous, 14 de juny del 2012
POEMA A L'ESTIL DE M. TORRES
Hi ha en un extens altiplà un petit poblat,
de màxima
calma que transmet alegria;
on l’ombra s’amaga i el sol il·lumina,
i un riu profund que sadolla la set humà.
L’Occident hi deixà un riu de verdes fulles,
La tibia llum de la blanca lluna minvant,
i enllà d’un llunyà veïnat guardant silenci,
un invisible aire que xiula sutilment.
Pels antics carrers, plens de vigor, camino
sentint les dolçes veus d’adults i nens
cridan
i de fons el rítmic so de les campanes
com ho és també el batec del meu cor
constant.
Allà, on més clarament es veu l’horitzó
és als lliures camps que ocupen la frontera;
en el seu sól l’ànima resta plàcidament
com enmig d’un llac que es respira
pàciencia.
Res em desconcentra més que la teva presencia
aparent
als espumosos núvols que contemplo.
El meu record melàncolic de quan estaven
junts
m’obliga a plorar com un nen separat dels pares.
m’obliga a plorar com un nen separat dels pares.
POEMA FUTURISTA
Com sempre mentre dorm
la ràdio deixo encesa
però avui per sorpresa
una notícia m'ha interromp.
Ens basaven en un calendari maia
que havien descobert investigadors
que enguany arriba la fi del món.
Ignorants, mentiders, xarlatans...
si us penseu que sóm idiotes
esteu equivocats.Us criticarem
fins s'acabi de comprovar.
Ara més que mai
em sento optimista.
Si vull sortir de la crisi
he de lluitar
Però des d'aquell dia
ja no dorm amb la ràdio encesa
per evitar que me manipulin
amb notícies incertes.
dilluns, 11 de juny del 2012
dijous, 7 de juny del 2012
Poema d'amor
aquest amor és fràgil i a la vegada fort
i s’ha endinsat dins d’aquest petit i dèbil cor.
aquest amor és fals o potser veritable
però és un sentiment que mai oblidaré,
aquest sentiment és desconegut
és senzill y dur
no sé si podré aguantar més,
la ràbia em consumeix.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)