Recordo una nit d'hivern
quan mirant els estels
el teu somriure va abraçar-me,
et mories per besar-me.
Ahir en acostar-me a la finestra
et vaig veure, tan bonica com sempra,
els meus ulls brillaven,
els teus no em miraven.
En començar a parlar de tu,
lo meu petit cor s'accelera,
mai no voldria perdre't.
Estic massa enamorat de tu,
ja és la cinquena primavera.
No vull deixar de veure't.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada