Aquest és el meu conte el qui vaig poder penjar al bloc. Agraeixo l'ajuda de Carme Marchena per fer-ho possible. Espero que us agradi. Adéu.
http://storybird.com/books/un-a-la-selva-es-confon-ni-que-ho-diguis/
divendres, 15 de juny del 2012
dijous, 14 de juny del 2012
POEMA A L'ESTIL DE M. TORRES
Hi ha en un extens altiplà un petit poblat,
de màxima
calma que transmet alegria;
on l’ombra s’amaga i el sol il·lumina,
i un riu profund que sadolla la set humà.
L’Occident hi deixà un riu de verdes fulles,
La tibia llum de la blanca lluna minvant,
i enllà d’un llunyà veïnat guardant silenci,
un invisible aire que xiula sutilment.
Pels antics carrers, plens de vigor, camino
sentint les dolçes veus d’adults i nens
cridan
i de fons el rítmic so de les campanes
com ho és també el batec del meu cor
constant.
Allà, on més clarament es veu l’horitzó
és als lliures camps que ocupen la frontera;
en el seu sól l’ànima resta plàcidament
com enmig d’un llac que es respira
pàciencia.
Res em desconcentra més que la teva presencia
aparent
als espumosos núvols que contemplo.
El meu record melàncolic de quan estaven
junts
m’obliga a plorar com un nen separat dels pares.
m’obliga a plorar com un nen separat dels pares.
POEMA FUTURISTA
Com sempre mentre dorm
la ràdio deixo encesa
però avui per sorpresa
una notícia m'ha interromp.
Ens basaven en un calendari maia
que havien descobert investigadors
que enguany arriba la fi del món.
Ignorants, mentiders, xarlatans...
si us penseu que sóm idiotes
esteu equivocats.Us criticarem
fins s'acabi de comprovar.
Ara més que mai
em sento optimista.
Si vull sortir de la crisi
he de lluitar
Però des d'aquell dia
ja no dorm amb la ràdio encesa
per evitar que me manipulin
amb notícies incertes.
dilluns, 11 de juny del 2012
dijous, 7 de juny del 2012
Poema d'amor
aquest amor és fràgil i a la vegada fort
i s’ha endinsat dins d’aquest petit i dèbil cor.
aquest amor és fals o potser veritable
però és un sentiment que mai oblidaré,
aquest sentiment és desconegut
és senzill y dur
no sé si podré aguantar més,
la ràbia em consumeix.
Poema futurista
Dolor és que hi siguis lluny,
Que la teva imatge sigui borrosa,
Que les teves paraules no se sentin,
Que tu només siguis un record en el meu cap.
Dolor és que ja no em miris,
Que la teva mirada no estigui fixa en mi,
Que no siguin els meus colors els que tu vegis,
Que jo no sigui l'objectiu dels teus ulls.
Dolor és que desapareguis,
Que no sigui jo qui estigui al teu costat,
Que no estiguis tocant el meu cos,
.jpg)
Poema surrealista
Groc, gran, gris, groller, gos no és,
sol, sal, sis, seller, sorra no és,
tro, tant, trist, els ulls de la cara em fan un vist.
Sempre estic aquí, cadira, xumet, escorpí.
picada, pica, picat, mosquit mort.
foc, cremat, cendre, mala olor.
.jpg)
Poema Màrius Torres
Parla’m tu de la pluja que ha plogut,
d’imatges molles als miralls damunt l’asfalt.
És per això que el cel esta cobert de gris
Parlem de tot això que mai hem pogut.
Donem-li veu intensa a les veles,
fem-ho així, que tot lo inert cobri vida.
I des de allí dalt, on les estrelles
no cal amagar-se per veure-les.
On la música parla per sí mateixa,
On el temps mai passa ràpidament,
On escoltant la música voles,
com un ocell al cel hauries de créixer.
Escoltem-hi la remor dels arbres,
quan el vent hi passa entre les fulles.
Escoltem-hi com s’apropa amb passes lentes
cada cop més a prop d’aquest cel tan encès.
.jpg)
Tanka
És primavera,
Temps d’amor, pluges i sol.
Mai estàs tot sol
Tot i que ho creguis
i això has de veure
dimecres, 6 de juny del 2012
dimarts, 5 de juny del 2012
Poema Màrius Torres.
Ai els diners la
falta que ens fan
Lo lents que
arriben i lo ràpids que se’n van!
La crisi que
farem quan ja no estigui amb nosaltres
Una mica mes
feliços tan grans com joves
Aquest joves
d’avui dia que només es queixen
Pero ara bé
ningun estudia.
La gent gran que
no para de parlar
Ai la crisis quan
marxarà?
Els diners de tot
fan,
Pero la saviduria
no la trobaràn,
Que fará ara el
senyor Rajoy
Treuren’s de la
crisis segur que no
Pero deure mes
diners segur que si
Qui será capaz de
treurens-hi?
Poema amor.
Aquest amor es
complicat i senzill,
I sa colat al meu
jardi.
Aquest amor es
verdader i durader,
I ocupa tot el
meu cos.
Aquest amor
enredat al meu cos,
Es qui mana el
meu cor.
Poema Futurista i Surrealista.
Patinar
es un somni,
Patinar
es llibertat,
Patinar
es volar,
Per a
mi patinar,
Ho es
TOT!
Poema de l'arbre
Un avet gran, un avet vell
Està tan sol allà dalt.
Ningú va a veure'l
Tant verd com sempre.
Està atrapat de les gigantesques roques
Com si fos un presoner d'ells
Té les branques molt velles
Però no pot fer res.
Està sentint els càlids raigs del sòl
Com si aquests li escalfaven les agulles
Crec que això el feia relaxar.
Quan el fred vent el toca
No es mou, està gairebé mort.
Només el sòl que encarà el té amb vida!
Andreea R.
Està tan sol allà dalt.
Ningú va a veure'l
Tant verd com sempre.
Està atrapat de les gigantesques roques
Com si fos un presoner d'ells
Té les branques molt velles
Però no pot fer res.
Està sentint els càlids raigs del sòl
Com si aquests li escalfaven les agulles
Crec que això el feia relaxar.
Quan el fred vent el toca
No es mou, està gairebé mort.
Només el sòl que encarà el té amb vida!
Andreea R.
POEMA SOBRE L’AMOR
A la vida mai sabràs on
et portarà el destí
ni quan arribarà la
teva mort,
però el que si que pots
sentir
és quan arriba el teu
moment de trobar el teu amor
aquell que saps que és
el que t’ha portat el destí,
el que tant havies
demanat
i que per fi l’has
trobat i no marxarà del teu costat
perquè es el teu amor
de veritat.
EL CIRERER.
Descripció científica.
El cirerer o cirer, nom científic del qual és
Pronus avium, és una arbre originari d’Europa, Àsia occidental i nord d’Àfrica,
que pertany al gènere Pronus, de la familia Rosaceae.
Morfología.
1.
PORT: el troncé s dret, i la capçada força
estreta, sobretot en medi forestal. Les branques están agrupades en corones
anuals. Arriba fins a 20-25 metres d’alçada, i diàmetre de 0,6 m.
2.
ESCORÇA: a la juventut és de color gris roguenc
lluent, llisa amb abundants lenticel·les blanquinoses. Més tard es formen
bandes horitzontals, i després plaques, que es fissuren. No obstant això pot
ser que l’escorça es mantingui llisa durant molt de temps.
3.
FULLES: Ovato-oblongues, serrades, amb dues
glàndules vermelles a l’extrem del pecíol. A la tardor prenent un color
vermell, no obstant això, en condicions desfavorables això passa durant
l’estiu.
4.
FLORS I FRUITS: flors blanques, amb 5 pètals,
hermafrodites, agrupades en corimbes, de fecundació creuada per insectes com
les abelles. La floració es produeix al mes d’abril/maig, abans de l’aparició
5.
de les fulles. Els fruits, les cireres, es
desenvolupen passats dos mesos, i són de tipus drupa.
6.
ARRELS: l’arrelament depèn de les
característiques del sòl. En terrenys profuns forma un sistema potent, contràriament
al que passa en terrenys somers, amb evident perill de arrabassament per
ventades.
DESCRIPCIÓ LITERARIA.
No sé quines
paraules dir
per fer-te
saber què és el que sento,
només sé què
em fas sentir
com quan les
branques tremolen de por.
Només tu
aconsegueixes que brotin les fulles
perquè saps
perfectament com ho has de fer,
tan sols has
de cridar-me
per tenir-me
enganxada a tu com una arrel.
Aquesta
arrel mai es deslligarà del terra,
perquè és
molt de temps el que ha estat dins
llavors no
pas ningú la podrá fer sortir.
Els amargs
fruits que recullo de la vida
no són els
que mai m’esperaria,
però confio
que siguin dolços algún dia.
Poema Màrius Torres.
Per què no em tanques aquesta ferida,
no és just que hagi de patir així
ni tampoc que no m’expliquis el per què.
Crec que sempre he sigut honesta i sincera,
mai t’he dit les coses com no són,
llavors per què fas això al meu trencat cor?
Em diràs que no hi ha resposta
però la verita tés que això costa
perquè quan sents que no pots fer res
no t’imagines l’agonia que sents,
de preguntar-te a tu mateix; per què ets tan
cruel?
Que t’ha fet aquesta pura i sana ànima,
si només ha pogut fer més que amarte,
i ara què?, ara només està foradada.
Tan sols em queda esperar i esperar,
a que algú la pugui conseguir arreglar
amb una altra ànima de veritat,
així podré descubrir la cara dolç de l’amor,
Perquè fins ara no ho he descobert jo!
Hola vida; només puc dir que torno per
quedarme.
dilluns, 4 de juny del 2012
poema d'amor
Recordo una nit d'hivern
quan mirant els estels
el teu somriure va abraçar-me,
et mories per besar-me.
Ahir en acostar-me a la finestra
et vaig veure, tan bonica com sempra,
els meus ulls brillaven,
els teus no em miraven.
En començar a parlar de tu,
lo meu petit cor s'accelera,
mai no voldria perdre't.
Estic massa enamorat de tu,
ja és la cinquena primavera.
No vull deixar de veure't.
quan mirant els estels
el teu somriure va abraçar-me,
et mories per besar-me.
Ahir en acostar-me a la finestra
et vaig veure, tan bonica com sempra,
els meus ulls brillaven,
els teus no em miraven.
En començar a parlar de tu,
lo meu petit cor s'accelera,
mai no voldria perdre't.
Estic massa enamorat de tu,
ja és la cinquena primavera.
No vull deixar de veure't.
NARRACIÓ
Va ser quan vaig obrir els ulls quan em vaig adonar que el que semblava ser un malson no ho era, estava vivint en un lloc molt diferent al meu poble, lluny de les meves amistats, de la meva familia i del noi que estimava.
Començava a estudiar en un nou institut i no m'entusiasmava pas la idea, la veritat. No és que siguès negativa, penso que vaig ser prou realista, però de vegades la realitat no agrada.
La casa on vivia abans no era gaire gran, però m'agradava, perquè era la meva casa. El meu poble era petitó, no hi havien gaires coses, però tot i així m'estimava més estar-hi allà que no pas on estava. El deixar la meva gent per anar a un lloc on no coneixia a ningú va fer que em sentís sola i molt trista, perquè per a mi els meus amics ho han sigut tot en la meva vida, sempre han estat al meu costat quan els he necessitat, fent-me recolç i animant-me perquè sortís endavant i ara que no els tenia, els trobava molt a faltar. Tot plegat va ser molt dur voler estar i no poder estar-hi.
També s'ha de dir que després d'una tempesta torna la calma, i aquí em trobo avui. He fet nous amics, encara que no m'oblido dels altres, i per fi quan les coses van bé, m'han donat la notícia de que estic embaraçada! Sí, ho he dit bé, que com ho porto? doncs encara no li he dit a ningú, només intento amagar la panxa, ja que en aquestes circumstàncies és el primer a notar-se, però no hi ha remei. Així doncs, ho arreglo tot dient que menjo massa i que sóc molt mandrosa, encara que sé que no ho podré amagar molt temps, però es que em fa por veure la cara del meu pare quan li digui el que ha passat, quan li digui que he sigut una umbècil en no tenir cura, que fa dos mesos enrrera que vaig baixar al meu poble i que en reconciliació del meu xicot i jo, no vam prendre mesures, perquè no vam parar an compte de res més que d'estimar-nos i estar junts.
Començava a estudiar en un nou institut i no m'entusiasmava pas la idea, la veritat. No és que siguès negativa, penso que vaig ser prou realista, però de vegades la realitat no agrada.
La casa on vivia abans no era gaire gran, però m'agradava, perquè era la meva casa. El meu poble era petitó, no hi havien gaires coses, però tot i així m'estimava més estar-hi allà que no pas on estava. El deixar la meva gent per anar a un lloc on no coneixia a ningú va fer que em sentís sola i molt trista, perquè per a mi els meus amics ho han sigut tot en la meva vida, sempre han estat al meu costat quan els he necessitat, fent-me recolç i animant-me perquè sortís endavant i ara que no els tenia, els trobava molt a faltar. Tot plegat va ser molt dur voler estar i no poder estar-hi.
També s'ha de dir que després d'una tempesta torna la calma, i aquí em trobo avui. He fet nous amics, encara que no m'oblido dels altres, i per fi quan les coses van bé, m'han donat la notícia de que estic embaraçada! Sí, ho he dit bé, que com ho porto? doncs encara no li he dit a ningú, només intento amagar la panxa, ja que en aquestes circumstàncies és el primer a notar-se, però no hi ha remei. Així doncs, ho arreglo tot dient que menjo massa i que sóc molt mandrosa, encara que sé que no ho podré amagar molt temps, però es que em fa por veure la cara del meu pare quan li digui el que ha passat, quan li digui que he sigut una umbècil en no tenir cura, que fa dos mesos enrrera que vaig baixar al meu poble i que en reconciliació del meu xicot i jo, no vam prendre mesures, perquè no vam parar an compte de res més que d'estimar-nos i estar junts.
diumenge, 20 de maig del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)