EL CIRERER.

Descripció científica.

El cirerer o cirer, nom científic del qual és Pronus avium, és una arbre originari d’Europa, Àsia occidental i nord d’Àfrica, que pertany al gènere Pronus, de la familia Rosaceae.

Morfología.

1.     PORT: el troncé s dret, i la capçada força estreta, sobretot en medi forestal. Les branques están agrupades en corones anuals. Arriba fins a 20-25 metres d’alçada, i diàmetre de 0,6 m.

2.     ESCORÇA: a la juventut és de color gris roguenc lluent, llisa amb abundants lenticel·les blanquinoses. Més tard es formen bandes horitzontals, i després plaques, que es fissuren. No obstant això pot ser que l’escorça es mantingui llisa durant molt de temps.

3.     FULLES: Ovato-oblongues, serrades, amb dues glàndules vermelles a l’extrem del pecíol. A la tardor prenent un color vermell, no obstant això, en condicions desfavorables això passa durant l’estiu.

4.     FLORS I FRUITS: flors blanques, amb 5 pètals, hermafrodites, agrupades en corimbes, de fecundació creuada per insectes com les abelles. La floració es produeix al mes d’abril/maig, abans de l’aparició

5.     de les fulles. Els fruits, les cireres, es desenvolupen passats dos mesos, i són de tipus drupa.

6.     ARRELS: l’arrelament depèn de les característiques del sòl. En terrenys profuns forma un sistema potent, contràriament al que passa en terrenys somers, amb evident perill de arrabassament per ventades.

DESCRIPCIÓ LITERARIA.

No sé quines paraules dir

per fer-te saber què és el que sento,

només sé què em fas sentir

com quan les branques tremolen de por.

Només tu aconsegueixes que brotin les fulles

perquè saps perfectament com ho has de fer,

tan sols has de cridar-me

per tenir-me enganxada a tu com una arrel.

Aquesta arrel mai es deslligarà del terra,

perquè és molt de temps el que ha estat dins

llavors no pas ningú la podrá fer sortir.

Els amargs fruits que recullo de la vida

no són els que mai m’esperaria,

però confio que siguin dolços algún dia.