Poema Màrius Torres

Parla’m tu de la pluja que ha plogut,
d’imatges molles als miralls damunt l’asfalt.
És per això que el cel esta cobert de gris
Parlem de tot això que mai hem pogut.

Donem-li veu intensa a les veles,
fem-ho així, que tot lo inert cobri vida.
I des de allí dalt, on les estrelles
no cal amagar-se per veure-les.

On la música parla per sí mateixa,
On el temps mai passa ràpidament,
On escoltant la música voles,
com un ocell al cel hauries de créixer.

Escoltem-hi la remor dels arbres,
quan el vent hi passa entre les fulles.
Escoltem-hi com s’apropa amb passes lentes
cada cop més a prop d’aquest cel tan encès.