Temps per escriure i crear

Les paraules no es poden tancar dins d'una gàbia. Volen soles.

Montserrat Roig

Les paraules són una forma d'acció, capaces d'estimular el canvi.

Ingrid Bengis

dijous, 14 de juny del 2012

POEMA A L'ESTIL DE M. TORRES

Hi ha en un extens altiplà un petit poblat,
de màxima calma que transmet alegria;
on l’ombra s’amaga i el sol il·lumina,
i un riu profund que sadolla la set humà.   

L’Occident hi deixà un riu de verdes fulles,
La tibia llum de la blanca lluna minvant,
i enllà d’un llunyà veïnat guardant silenci,
un invisible aire que xiula sutilment.

Pels antics carrers, plens de vigor, camino
sentint les dolçes veus d’adults i nens cridan
i de fons el rítmic so de les campanes
com ho és també el batec del meu cor constant.

Allà, on més clarament es veu l’horitzó
és als lliures camps que ocupen la frontera;
en el seu sól l’ànima resta plàcidament
com enmig d’un llac que es respira pàciencia.

Res em desconcentra més que la teva presencia
aparent als espumosos núvols que contemplo.
El meu record melàncolic de quan estaven junts
m’obliga a plorar com un nen separat dels pares.   


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada