Tu que des que neixes
només dones que vida,
dones lloc a tot aquell
que en les teves branques nia.

quan arribes a l’hivern
i et quedes indefens,
son els raigs del sol
qui et fa de llençol.

Tu que ets viu
i nosaltres l’aprofitem
no pensant en aquells
que fan de tu el seu niu.