L'OLIVERA
Un bon dia, anant de
passeig
colar-me vaig, anar a
un camp
tot de sobte em vaig
parar, no sabia on tenia el cap
devant d’un poderós
arbre, del qual m’en vaig fer esqueix.
Quan arribà la
primavera, ahir
la llum dona contrast
a la dura escorça
de la qual el peu
cobert de molsa
ja creixen els fruits
d’un país.
Quan arribà la
tardor, demà
em trobo sol i pelat, sens companyia
quan arribà l’estiu,
floreixo en harmonia.
Masses anys en peu,
massa vaig tardar
lliscant-me la brisa
fina, calorosa
penso sempre en aquell arbre, aquella musa.
David Girol 1r Bat A
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada