Sento com aranyetes que recorren el
meu cos. La porta del meu nas s'obre als seus
convidats. S'acosten els que no veuen a l'Orellanes. Mmmm.
Murmuren el meu nom? M’estic tornant boig. Ara en comptes de
pessics sento pessigolles. De tant en tant la meva
pell s'irrita i s'escalfa tant com si passessin de
mi una planxa. Reuniu a la muntanya del meu avi. Exhortava als cretins dels
meus padrins. ¡Deixar-me, canalles! Em lliguen a la
cua d'una serp i per sobre l'adoren i se la mengen.
¡¿Auxili!? Tot s'ha tornat fosc de sobte. Una llum il · lumina el
meu rostre cicatritzat i empastifat de la saliva del gat que
va saltar de la meva teulada per avisar-me dolçament que
tot va ser un somni. Quina pudor fa! Uhhh! Que fàstic.
El gat no es va poder aguantar.
Aaaaah. Ara me'n recordo de tot i que curiós... Riiiiiiiiing. La sirena. Que avorrida avui la classe. Fins demà.
Aaaaah. Ara me'n recordo de tot i que curiós... Riiiiiiiiing. La sirena. Que avorrida avui la classe. Fins demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada