Màrius Torres.

Camins diferents

Els nostres camins aquí se separen

Però les nostres ànimes encara lluiten.

Torno a somiar que tu em vols seguir

Per això encara no vull morir.

Veig els rajos de sol sortint de l’alba

Desprenent una brillantor profunda.

El meu nom allà està escrit,

Que fins i tot la lluna l’ha llegit.

Ja no m’ho penso més, ara estic perdut

Quan recordo totes les coses que he viscut,

Les llàgrimes em cauen suaument

Fent dos rius paral·lelament.