I vull penetrar
la retina dels teus ulls
On em puc
trobar amb l’infinit profund d’ells,
L’esperança de
la llum a través del moment diví, que em donaràs tu ,
Jo miro el teu
pit i veig la humanitat naixent,
I les onades
del món augmentant,
A tu t’eleven
en la ment de tothom,
Tu saltés
camps que llisquen l’horitzó
Amb tot això
sorgeix un somni comú i greu
Només d’escoltar
el vent crec que estic boja!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada