El meu poble.
Des d’un cim ,veig la meva petita terra
sentint aquell gran batec de les campanes
i caminant per les parades d’arena
encar es sent la pols de les arades.
Passo pels carrerons amb noms i renoms
tot són mirades que penetren persianes
espanten en aquells balcons tots els coloms
aquell vell pagès amb el rostre de canes.
Abans d’arribar al poble hi ha un pont
quan passo per sota em canvia l’humor
tan dolç recordar aquell petit món
és com tenir-lo gravat en un calze d’or.
Cada gram de pols que em cau en la terra
en neix un nou tros d’aquell el nostre poblet
m’en sento orgullós hasta de l’últim gra
aquest és el meu poble i sempre ho serà.
La Nou de Gaià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada