Poema futurista

POEMA FUTURISTA

Vivim en un món indiferent,
alguna cosa estem fent malament
destruïm l'harmonia natural,
el món s'encamina al seu final.

Si no fem alguna cosa per millorar.
serà el final de la nostra existència,
hi haurà mort i destrucció eterna,
la gent no s'està adonant.

Perquè somni amb un món diferent,
vull que a la terra flueixi l'amor,
que aflorin els nostres sentiments,
amb les ones del mar i el tebi sol.

Pensem per un sol segon,
si lluitar units per la pau,
si volem viure en aquest món,
o si solament esperem el seu final.

poema estil M.Torres

                                         L’AMOR PER A TOTHOM

(Estil M. Torres)

L’amor és una sensació de benestar,
Però a la vegada de tristesa.
És un sentiment difícil d’expressar,
Perquè comporta tenir molta saviesa.

És un dels sentiments més durs de patir,

Ja que l'amador pot arribar a fer senys

I fins i tot pot arribar a morir,

i una rosa pot demostrar l’amor que sents.

L’amor és un sentiment entre dos,

que ell viu sempre hi quan es pot,

un amor platònic tan desitjós,

el sentiment sofreix pels dos cors,

Per això ja no crec en els bons amors,

ja no crec en aquella rosa que em feia sentir,

ni en el món de molts colors,

ni en un verdader patir.

Es una de les maneres mes senzilles,

L’amor es com un conte de fades ,

En el qual sempre hi han bruixes amargades,

Que t’arruïnen algunes de les vacances .

poema surrealista

POEMA SURREALISTA

Prenc les botes d’aigua per volar mentre
Explico les compres del tiquet del supermercat,
 però un raig de llum em crida per que pugi a volar
 i quan definitivament em decideixo a sortir  una gaviota em para perquè me passat un semàfor en color rosat

Canto un poema sense rima al Cosmo
que provoca el canvi d’arbres  antics
mentre que els arbres nous no es canvien perquè son tan nous que ni han nascut el meu gos en veure el canvi s’espanta perquè mentre ell observa el canvi una formiga se li emporta el seu os.

                           Ja no mengen gelat els coloms amb    ratapinyades,
                     ja no prenen sol les formigues
ja no recordo el cel verd
ja no temo a les cartolines devoradores.

En un carrer desert del meu vinyer
Les sabates d’ós es diverteixen
mentre s’escolten plors i riures de I’ ocell mes pioner Mentre la maneta del cotxe esta trencada

Em vaig en la catifa
Em quedo en la tassa
M'acomiado del ordinador
Buidat d’imatges de motor.

Tiro un reble blau cap al mar abraçat a la terra
Remo un sol minut sense pensar en res extra
Temo un temporal veloç que m'ennuvoli la idea certa
Trepitjo una ximple mosca que vola en el sòl,
Igual a ella.

haikú

Haikú amb personalitat:

El mussol  del bosc

En arribar la preciosa nit

Es torna ben fosc

Tannka

Tannka amb personalitat:

-Com si em matessis
mentre t'importo jo poc:
- Viure és tan poc dolç!
Si tu en mi no et fixes:
I és com si jo no fos molt.