El vell cirerer que plora,
bell amb les rosades fulles,
del seu tronc de fulla caduca
que involuntàriament cauen.
Mira el paisatge que l'envolta,
i impacient espera que arribi de nou,
el desitjable abril que farà
que tornin a créixer les flors.
Lluny del sol que il·lumina la seva figura,
sap que no té possibilitats de tornar
a mirar els núvols que ocupen el cel.
Observa el seu reflex al riu proper,
i aprofita el precís moment,
per acomiadar-se del seu rostre que desapareix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada