Tot comença amb un somni perdut
L’estiu se’n porta els records d’un
passat,
Molt lluny de les nostres memòries
Amb un breu vent de llevant juganer
La nit ens recorda aquell bon temps,
En el que vam riure pel dolç mirall,
On es reflectia una amistat,
Potser, sense un final mai escrit.
Avui ens persegueix un món distant,
On la realitat no existeix per ningú.
I l’infinit s’obre davant nostre
amb nous somriures amagats dins.
No ens permet pensar en un després
Sinó en un inoblidable demà
On el sol tornarà a brillar
I la tempesta, amb gust, s’acabarà
La lluna s’eixampla per aquest cel
I fa amagar-se el sol d’hivern
Als prats on juguen els nens creients
Amb somnis lleugers d’un nou present
No hi ha temor en aquesta vida,
Que, nova i viva, juga amb nosaltres
Com un ànima infantil i clara
Que fa d’aquest infinit
La millor de les amistats.
(Poema imitant l'estil de Màrius Torres)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada