sota l’empenta dels vents
aguanta forta les tempestes
l’olivera que jo tinc present.
Amb el tronc robust i esquerdat
resisteix mirant al cel
majestuosa i persistent.
Quant suc de tu n’hem tret,
gràcies al teu fruit verd,
quantes olors i quin gust
ens has donat amb el temps.
Records d’infantesa llunyana,
moments viscuts a l’hivern,
sota la teva immensa corassa
tots junts hem conviscut.
La teva vellesa infinita
no et ja menys punyent,
doncs amb els anys, l’enyorança
ha reviscolat en les nostres ments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada