La palmera

Jo la miro; és tan alta

amb les branques llargues,

altives i orgulloses

i el seu tronc encorbat i gros.

Les fulles fines em miren

les que des de petita m'observen

i la seva mirada, trista i melanconiosa

es compagina amb la brisa trista

i a la vegada joiosa.

El tronc, robust, que em protegia

ho fa avui amb la mateixa insistència

i la mateixa gelosia.

Preciosos records que tinc..

segui essent somnis!