Temps per escriure i crear

Les paraules no es poden tancar dins d'una gàbia. Volen soles.

Montserrat Roig

Les paraules són una forma d'acció, capaces d'estimular el canvi.

Ingrid Bengis

dijous, 17 de maig del 2012

HISTÒRIA D'UNA CIUTAT

Tot i que la ciutat de Barcelona té més de 4.000 anys, aquesta petita història se centra en les darreries del segle XIX, especialment en el segle XX, i en els inicis del segle actual.
En aquesta imatge veiem l’aspecte que tenia a finals del segle XIX. Tot i que hi havia poc trànsit de vehicles, l’amplitud dels seus carrers és la d’una ciutat majestuosa.




Poc a poc, la ciutat va anar canviant, els carrers ja no eren de terra, hi havia llambordes, la qual cosa permetia que les senyores lluïssin els seus vestits sense embrutar-se’ls.
Van plantar arbres a les voreres  i els carrers s’anaven tornant més i més bonics.
La ciutat s’anava fent gran i cada vegada era més coneguda.


Els anys anaven passant i la ciutat necessitava canviar. Cada vegada hi havia més vehicles circulant pels carrers, cotxes, autobusos… Així, doncs, es va haver d’adequar el sòl per facilitar-ne la circulació.
Com podem veure ja no era una ciutat tan tranquil·la; el soroll dels vehicles, el fum, l’anar amunt i avall van canviar el seu aspecte.


La ciutat va anar creixent, però també va anar canviant. Cap a finals dels anys 30 (segle XX), van succeir un seguit de fets que no van afavorir la nostra ciutat. En la fotografia podem veure’n un dels seus símbols més evidents. Van ser uns anys de penúries que van dur la ciutat i els seus habitants a viure sota una opressió il·limitada i sota una manca de llibertat total.


Després de tant temps de viure en unes condicions molt dures, la ciutat va anar tirant endavant i els seus habitants ja podien respirar una mica més i més.
Van passar moltes coses, però poques van ser publicades als mitjans de comunicació. Aparentment, tot anava bé, però…
Poc a poc, els ciutadans van reclamar unes llibertats que haurien de suar molt i molt.


Després de tan lluitar, la ciutat es va convertir en una de les més boniques i importants d’ Europa.
Quins carrers més engalanats, quines places, quins edificis modernistes i quina tranquil·litat vora el mar!
La ciutat cada vegada estava més ben comunicada per tal que tothom, de tot arreu, podés venir a visitar-la.







Aquesta ciutat tan bonica fa més de cent anys que té un equip de futbol reconegut a nivell internacional, el Barça. Tant és així, que ara és el millor equip del món.
I així hem arribat a la segona dècada del segle XXI. Actualment és una ciutat molt visitada, una ciutat que acull ciutadans de diverses ètnies, una ciutat intercultural i cosmopolita.
Així és Barcelona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada