El salze ploraner del meu cor
Tinc un salze ploraner plantat al meu cor
que bressola les seves branques
per cada record teu, per la teva veu.
Amb les seves branques tristes fregant el seu sòl,
Enfonsat al terra, buscant consol,
Davant aquell aiguat, perdent esplendor.
A la finestra em vaig veure reflectida,
Trencada i plorant la teva malaltia
''El salze sóc jo'', vaig deduir entristida
Ploro per l'absència i t'enyoro la presència.
Quan del meu costat t'has anat,
Amb tu, àvia, jo hauria volat.
Ella no volia quedar-se, ella s'ha marxat,
...sense aturar-se ni acomiadar-se.
Ana M.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada